Sostenibilitat

Cent cinquanta persones visiten la planta de Residus del Maresme


31 maig 2014

simulador

Cent cinquanta persones no s’han volgut perdre aquest matí la jornada de portes obertes a la planta de residus del Maresme, organitzada pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, en motiu del mes de la sostenibilitat en el marc del projecte “Mataró, ciutat de valors”. Avui per primera vegada els mataronins, però també habitants d’altres pobles de la comarca, han pogut visitar aquesta instal·lació molt ben qualificada en el seu àmbit d’actuació, però desconeguda pels ciutadans més pròxims.

Carles Salesa, director del Centre Integral de Valorització de Residus, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda als assistents, que posteriorment en grups reduïts han visitat totes les instal·lacions de la planta. La participació dels visitants sol·licitant informació als guies ha estat continua al llarg del recorregut, però dos punts han captivitat especialment l’atenció de petits i de grans: el simulador, que s’estrenava en aquesta jornada, i la zona del dipòsit de residus.

En el simulador els visitants, i també alguns treballadors del Consorci, han pogut sentir en carn pròpia la sensació de viatjar per la planta com si fossis un residu. Aquest simulador, únic en una planta de residus, es una projecció en 4D projectada en sis pantalles que cobreixen una àrea de 180 graus; i que l’espectador veu assegut en una butaca ubicada al centre de la sala i amb mobilitat en tres eixos físics.

Però si una imatge realment ha remogut consciències a favor de la sostenibilitat i el reciclatge, ha estat l’arribada dels camions de brossa i el dipòsit de residus, sempre ple, ja que per la planta passen 190.000 quilos de residus l’any. De fet, es calcula que cada maresmenc genera 48,3 quilos de residus al mes.

Una imatge colpidora però cal tenir en compte que en aquesta instal·lació del Maresme només hi fan cap les restes del contenidor gris, aquelles que el ciutadà prèviament no ha separat, és a dir, un 55 per cent del total de la brossa que es genera a la comarca. Una  proporció de la qual, al final, encara se’n podrà reaprofitar pràcticament tot gràcies a una gran inversió.