Identitat / Experiència

Els artistes de Sant Lluc expliquen l’essència de les obres dedicades a la identitat


19 octubre 2014

SONY DSC

Una vintena dels artistes que enguany han participat a la Col·lectiva Sant Lluc per l’Art s’han reunit aquest matí a l’exposició, que fins el 2 de novembre es pot veure a l’Ateneu de la Fundació Iluro, per explicar públicament el perquè de les seves obres, en aquesta edició totes dedicades al tema de la identitat, valor que la ciutat va tractar el mes de setembre dins el marc del projecte “Mataró, ciutat de valors”.

A l’inici de la visita guiada, Antoni Luís, director de l’Associació Sant Lluc per l’Art, ha recordat que l’entitat va decidir col·laborar amb el projecte “Mataró, ciutat de valors” amb l’activitat més important que fa l’entitat durant l’any. I Daniel Llin, membre també de l’associació ha explicat que “un artista quan comença una obra es nodreix de la seva identitat fins que després creix influenciat pel propi entorn”.

I ha continuat: “Aquest sentiment íntim a l’hora l’iniciar una obra genera una satisfacció difícil d’explicar més enllà de la qualitat final de l’obra, per això van decidir que aquest any la Col·lectiva fos oberta a tothom, sense jurat”. Proposta que ha estat molt ben acollida pels artistes de la ciutat, ja que enguany excepcionalment s’hi poden veure quasi un centenar de quadres. “I, precisament, per explicar aquest moment íntim, aquesta vegada la ruta amb els autors està plenament justificada”, ha assegurat Llin.

Encara que a simple vista semblaria que alguns quadres no tenen cap relació amb el valor de la identitat, avui, explicats pels seus propis autors s’ha demostrat tot al contrari. Un valor que ha demostrat ser molt versàtil quan es mescla amb la creativitat.

Per exemple, Jaume Agulló, treballador del tèxtil ha decidit parlar de la crisi; Daniel Llin, aboca el descobriment de la mar; Joan Serrat, busca l’origen de l’home en la pintura rupestre; Antoni Luís recorda la campanya “Qui?” promoguda pels cooperativistes de Mataró; Imma Banet s’identifica amb els paisatges i colors de Catalunya  o Agàpit Borràs plasma els darrers tres-cents anys de relació de Catalunya i Espanya.