Identitat

Esteve Mach: “La vessant política de Puig i Cadafalch ha estat oblidada”


23 setembre 2014

DSC_0073

Reivindicar la importància de la figura política de Puig i Cadafalch al capdavant de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest ha estat l’eix central de la conferència “Puig i Cadafalch i els seus col·laboradors” que Esteve Mach ha impartit aquesta tarda al Centre d’Art Ca l’Arenas.

L’acte, organitzat per l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch, ha omplert la sala d’assistents que han escoltat com Mach repassava breument la història de Catalunya fins a situar-se al 1906: moment en què es crea Solidaritat Catalana i Puig i Cadafalch arriba com a diputat a Madrid.

Mach ha ressaltat el caràcter “dur i cantellut” del mataroní que va impulsar l’Institut d’Estudis Catalans i que, al 1914, amb la creació de la Mancomunitat, va treballar al costat d’homes il·lustres com Cambó, Eugeni D’Ors, Esteve Terradas o Pijoan per introduir a Catalunya totes excel·lències de les que gaudien els països europeus.

Durant el mandat de Puig i Cadafalch com a president de la Mancomunitat (després de Prat de la Riba) es va obrir l’escola de treball, l’Institut de Cultura Popular, el servei meteorològic, biblioteques populars, l’aeroport Canudes, l’extensió de la línia de telèfon… “i en canvi la gent es pensa que tot va ser obra de Prat de la Riba”, ha explicat Mach.

Mach també ha destacat la tasca de  Cadafalch a l’hora d’acabar amb la morositat. Al 1920 va aconseguir la fusió de les competències de les quatre diputacions i això va permetre multiplicar el pressupost de la Mancomunitat a través del crèdit.

Puig i Cadafalch i els seus col·laboradors van sembrar, a més, la llavor del que seria l’Estatut de Catalunya amb el naixement d’un sentiment d’identitat catalana.

Al 1923, amb el cop d’estat de Primo de Rivera “tot això se’n va anar en orris”, ha afirmat Mach. Tot i que el general els va prometre que Catalunya mantindria els seus drets, ben aviat van veure que els havia enganyat i finalment, va decidir autoexiliar-se a França.

Les cartes que va enviar-se amb Primo de Rivera, en les que Puig i Cadafalch li demanava que complís la seva paraula, han fet que sovint “se l’hagi jutjat malament políticament. Ell volia que s’establís l’ordre a Catalunya però mantenint la feina feta. Al veure que no hi podia fer res, va decidir marxar”, ha conclòs Mach.