Acollida

Galia Dvorak, Mossèn Biscuter i el Jove Ballet de Catalunya protagonistes del valor de l’acollida


1 agost 2014

mossen biscuter quadrat

Tres nous mataronins són els protagonistes del valor que recorda aquest mes la ciutat: l’acollida. En primer lloc parlem amb d’aquest tema amb Galia Dvorak, coneguda avui com una de les jugadores de tenis taula de l’Estat amb més projecció internacional, especialment després d’haver participat en diversos campionats europeus i en dos Jocs Olímpics (Pequín, 2008 i Londres, 2012). La Galia és nascuda a Kiev (Ucrania) però va arribar de ben petita a Catalunya i des de 1999 viu a Mataró (vídeo).

Per altra banda, visitem els assajos del Jove Ballet de Catalunya, que des del 2002 té seu a Mataró, i parlem dels valors de la dansa i dels intercanvis que es realitzen actualment entre ballarins de diferents escoles i companyies del país i de l’estranger amb la seva directora, la Marta Bustamante (vídeo).

I, finalment, amb Juan de Maya, coautor del llibre “Cerdanyola, el barri gran de Mataró”, recordem la figura de Joan Luís González Haro, més conegut com a mossèn Biscuter, el primer rector de la parròquia de Maria Auxiliadora i principal dinamitzador del barri a la dècada dels cinquanta i seixanta quan molta gent d’altres zones de l’Estat feien cap a Mataró a la recerca de feina i millors condicions de vida. (vídeo) Fitxa Biogràfica mossèn Biscuter

Aquest veí del barri de Cerdanyola va dedicar un poema a Mossèn Biscuter en motiu de la presentació aquest mes de gener del projecte “Mataró, ciutat de valors” que reproduïm a continuació:

En este barrio que me acogió al llegar.
Donde formé mi hogar y vivo aun ahora,
en este barrio luchador de Cerdanyola,
aun conservo mis recuerdos de chaval.

Aun recuerdo aquella figura desgarbada,
del “Padre Biscuter”, como le solíamos llamar,
con sus gafas redondas y su negra sotana,
caminando a zancadas por el patio parroquial.
Y recuerdo las risas que a todos provocaba
verle encogerse y plegarse para poder entrar,
con todos los niños que les acompañaban,
en aquel biscuter, que parecía que iba a reventar.

Jamás se borrará de mi memoria
la esbelta figura de un hombre singular,
nuestro primer rector, llegado en buena hora,
que construyó, con la ayuda vecinal,
aquella parroquia servicial y acogedora,
llena de actividades, donde no podían faltar
el cine, el teatro, la escolanía, la emisora,
el centro juvenil y la escuela parroquial.

Aquel equipamiento, en realidad,
fue el primer centro social de Cerdanyola,
un lugar activo y abierto a cualquier hora,
liderado con coraje por un cura sin par.
Y, aunque a veces nos soltara alguna bronca,
Allí los niños tuvimos nuestro hogar.

Juan de Maya
Gener de 2014
En motiu del projecte “Mataró, ciutat de valors”