Cooperació

L’obra “Dintre i fora” planteja el debat sobre la inserció dels presos


8 juny 2014

dintre fora 700

“Hi ha unes reixes que separen les persones lliures de les condemnades, però aquestes no són pas les úniques reixes que ens treuen la llibertat. De fora estan, també podem ser esclaus de moltes coses, començant de nosaltres mateixos, perquè la llibertat té un preu i aquesta és la veritat”. Segons l’escriptora de l’obra, la religiosa Victòria Molins, aquesta és l’essència de l’obra “Dintre i fora” , que ahir van poder veure unes cent cinquanta persones al Petit Foment, una activitat organitzada per l’Associació Jaume Pineda, dins del marc del projecte “Mataró, ciutat de valors”.

Aquesta obra de teatre, interpretada en aquesta ocasió per actors no professionals que han volgut col·laborar amb aquesta entitat mataronina que es dedicada a donar suport a interns de presons i a les seves famílies,  intenta que l’espectador reflexioni sobre el món penitenciari i la reinserció dels presos a través de diverses escenes que tenen lloc a dins i fora: dones que parlen en una perruqueria sobre la joventut, una conversa al locutori de la presó, demanda de sol·licitud de feina a la cua de l’INEM, etc.

L’obra perfila diverses personatges perfectament reals que es situen respecte el món penitenciari. Per exemple, una mare que es pregunta: “Quins valors ofereix avui la societat i nosaltres als nostres fills?”. O un empresari que afirma:  “Una cosa és fer un donatiu al pare Manel i, un altre, és donar feina a aquesta xusma”. I, al llarg de la funció, un jove repeteix en diverses ocasions un rap la lletra del qual diu: “jo no sóc una merda, sóc producte d’una societat”.

Després de la representació, dues voluntaris de l’Associació Jaume Pineda, Pepita Carlos i Mimi Hanacsek, han explicat la feina dels voluntaris de l’entitat als centres penitenciaris. “Nosaltres només els hi portem una mica d’aire fresc”, ha afirmat Hanacsek, que visita setmanalment la pressó de dones de Walras. En aquest centre penitenciari actualment la majoria d’internes compleixen condemnes per temes de drogues. “Els hi fem tallers sobre valors i els expliquem tradicions i coses d’aquí ja que moltes només coneixen de Catalunya el trajecte de l’aeroport -on van ser detingudes per fer de ‘mules’- fins a la presó”.

“Si jo hagués nascut en les seves circumstàncies també estaria allà”, ha afirmat la voluntària. També han explicat que la seva feina “no és fer preguntes sobre les causes que les han portat allà o jutjar-los, sinó fer-los riure i ensenyar-los una altra forma de conducta”. I, tenint en compte que algunes persones conegudes actualment 3tarden anys en ser jutjades, han posat en dubte si avui el sistema judicial penalitza el delicte, la precarietat o els problemes personals.