Cooperació

Margarita Colomer: “El moviment cooperatiu a Mataró tenia un compromís social amb tota la ciutadania”


12 juny 2014

???????????????????????????????

“El moviment cooperatiu a Mataró. 1864-1945” és títol de la conferència que la historiadora mataronina, Margarita Colomer, ha ofert aquesta tarda al Foment Mataroní dins el marc de les Aules Sènior.

Colomer ha començat l’exposició explicant que el moviment cooperativista va néixer amb la Revolució Industrial. A més dels avenços tecnològics, la revolució va iniciar un procés de capitalisme industrial que quan entrava en crisi deixava desemparats els treballadors ja que no tenien cap llei que els protegís.

D’aquí sorgeix la necessitat d’associar-se i la creació de les caixes de resistència en les quals cada treballador guardava una part del salari per donar suport als obrers que es quedaven sense feina i a les seves famílies.

Colomer ha recordat que les bases del cooperativisme, nascut a Anglaterra al 1844, eren el repartiment del capital entre tots els socis, el control democràtic de la junta, el no afany de lucre, la neutralitat política, la lliure adhesió, el repartiment de beneficis i el foment de la cultura i l’educació.

Amb aquestes bases, la Cooperativa Obrera Mataronense va ser la primera de Mataró i es pot considerar també la primera del país. Salvador Pagès n’era el seu gestor. A més d’invertir els diners de les caixes de resistència en telers i convertir-se en un referent en el gènere de punt, van crear una cooperativa d’ensenyament, una cooperativa de construcció (La Mataronense), oferien atenció mèdica gratuïta als socis i fomentaven les arts en el camp cultural.

“El moviment cooperatiu no és només tenir una empresa sinó que suposa un compromís social amb la societat”, ha assegurat Colomer.

La historiadora ha llistat totes les cooperatives que van néixer a Mataró a principis del segle XX, entre les quals destaca la del Forn del Vidre, fundada al 1925, amb Joan Peiró de director tècnic i Salvador Cruixent de gerent.

Més tard, al 1927 sorgiria la Unió de Cooperadors de Mataró per aglutinar les cooperatives de consum i de producció que s’hi volguessin adherir.

Tot això, però, va canviar amb la dictadura franquista. L’any 1944 va sorgir una nova llei que obligava a totes les cooperatives a afiliar-se al sindicat vertical, que tenia potestat per canviar els membres de les juntes. “Així es va perdre el valor democràtic de les cooperatives”, ha afirmat Colomer. Les pressions dels sindicats i de La Falange van suposar la mort de moltes cooperatives.

“Malgrat tot, el cooperativisme es manté viu a la ciutat i ho podem veure amb actes com l’obertura del Cafè Nou o la inauguració del Cafè del Mar”, ha dit Colomer. “Amb les crisis, es valora més que mai el valor de la cooperació”, ha conclòs.