Opinió

Mataró? Sí, Sostenible


9 juliol 2014

Article de Jordi Picazo, guanyador del Premi del Concurs Fotogràfic “Mataró, ciutat de Valors” del mes de  maig sobre el valor de la sostenibilitat i explicació de la imatge guanyadora:

foto guanyadora jordi picazo

En primer lloc agrair al jurat la concessió de la menció principal en el concurs a Instagram de “Mataró, ciutat de Valors ” del mes de maig  i pel valor de la Sostenibilitat. Estic molt content, i agraït pel premi en forma de inversió en cultura. Dues entrades pel teatre, les fruiré amb delit. El Winston S. Churchill, premier anglès durant la Segona Guerra Mundial, personatge curiós, deia coses divertides. Era un home que no tenia pels a la llengua. Mira, no havent set universitari, va guanyar el premi Nobel de Literatura per les seves memòries de la guerra. Renoi. A més, en plena guerra i mentre liderava la oposició a l’ embranzida de la barbàrie nazi, aparentment des que va tornar d’ un viatge a Mèxic, feia la migdiada enfundat en el seu pijama. Bé, divertit, deia, però sobretot agut. Al gra. Preguntat per una persona amb responsabilitat al govern de la nació durant la guerra “Sr. Churchill, potser tindríem que retallar el pressupost per les arts perquè tenim molta despesa en la guerra”. Ell, va parar-se un moment, i probablement després de fer una calada al seu cigar, se’l va mirar i li va dir a cau d’ orella: “Escolti’m, digui’m una cosa… llavors, perquè lluitem?”

Dons això, dixit, lluitem pel que som, per la nostra identitat, per casa nostra, pels nostres valors i pels valors de la humanitat. Me l’ aprecio molt al Churchill. Potser perquè vaig treballar al “cole” on va estudiar ell, Harrow School, de quasi 500 anys d’antiquitat i que va també acollir com a alumnes a Husein de Jordània, Nerhu primer ministre del Gandhi o Lord Byron, apart de centenars de personatges cèlebres, com ara James Blunt (Blount originalment, però l’ agent li va dir que Blunt no vendria un sol disc, i que cantarà aquest estiu a Cap Roig. Tot sigui per la Sostenibilitat), molts dels quals, deia, d’entre aquests personatges,  es van deixar la pell en la grava dels terrenys hostils de la ferotge Europa governada pels nazis. Sang anglesa, sang jove, pell jove. Tot per una Sostenibilitat de la nostra civilització tal com la coneixem. Cal deixar-se la pell, en el que un creu, renoi, sí.

El perquè de la fotografia

El premi va ser atorgat en el mes de juny, més carregat de records i simbologia. Voldria ara jugar, com el nen de la foto guanyadora, amb aquesta simbologia del mes de juny.  6 de juny, 70 anys del desembarcament de Normandia, al qual fèiem referència més amunt. En part l’èxit del “Dia D” es deu al doble espia català Joan Pujol, de Barcelona, que va dir als nazis que “res nois, no us preocupeu, això de Normandia no passarà”. 24 de juny, solstici d’estiu, sant de l’heroi català i del Bautista. La nit més curta. Per això en la simbologia cristiana se celebra Joan Bautista, precursor sis mesos més tard al solstici d’ ivern, la figura del Crist, el naixement del Sol, després de la nit més llarga.

Segueixo jugant, com un murri sostenible, i recordo que “Per ardua ad Astra”, pel camí estret i dificultós, cap als Astres, era el moto de la RAF (Royal Air Forces), de la qual Churchill, va dir “mai tants, han degut tant tan a tan pocs”. Llavors miro aquests gira-sols i veig que es passen tot el dia contemplant l’Astre Rei. No treuen la mirada de  la Font de la Vida, la llum i els rajos del Sol, que fan germinar l’ erba i donen color als nostres camps. Ah, i hi poso un nen, nen de 7 anys en aquell moment, 7 és nombre de plenitud, de perfecció: 70 anys, 7 anys.  Feliç, aquest nen, mataroní ell, i caram, el quadre queda complert. El nen riu. El nen és feliç. El nen és nen, i respectem el seu dret a ser nen, com diu el Papa Francesc, sant civil proclamat pel Time, el segon, de fet perquè el primer Papa home de l’any a la revista Time va ser el que va fer 1.200.000 km al voltant del planeta, defenent la dignitat humana, Karol, que també va patir la barbàrie nazi, de fet era a les llistes per ser portat a Auschwitz. Aquest papa era referenciat dins el llistat simbòlic de papes com l’ Estrella d’orient segons el Nostradamus.

D’ estrelles va la cosa. I de nens. De nens que riuen. Si un nen de nadóriu, diem, serà intel·ligent. Més endavant, si segueix rient, sabem que tot va bé. Que els nens riguin. És un termòmetre de que estarem fent les coses bé. Que tots els nens riguin. Que sigui un riure sostingut. Que tot el planeta rigui. Per la Sostenibilitat de la rasa humana, perquè al cap i a la fi, només hi ha una rasa, la rasa dels fills de Déu.